Hola!
Sóc l’Ester i toco l’acordió.
Tocant, tocant, vam coincidir amb en Jim. Va ser ell qui em va proposar col·laborar amb els Dreamers i fer un mix entre les cançons tradicionals i populars catalanes, d’aquelles de tota la vida, i el folk que tant ens agrada.
Al prinicpi no sabia en què acabaria tot plegat però, ja desde la primera trobada, vaig veure que això enganxa.
Ens vam conèixer musicalment en un lloc ple d’història, i vaig col·laborar al primer concert en un altre lloc històric, el Castell de Balsareny.
Per mi, que tocar l’acordió sempre ha estat una cosa íntima i de confiança, endinsar-me en un grup era tot un repte. Fins ben bé el moment de sortir al concert no vaig ser conscient del que allò suposaria.
I va resultar que el lloc, les llums, la gent i la música ens van acompanyar de tal manera que m’hi vaig enganxar.
Crec que tots vam compartir un moment bonic. Un moment que va acabar essent íntim i de confiança.
Que una persona sense experiència tingui la oportunitat de viure un moment així és indescriptible. Però que un grup format per uns músics autèntics, amb personalitat i que ho viuen tant, comptin amb tu, és senzillament genial.
Gràcies a Jim Tersol & the Dreamers he pogut viure moments que mai pensava que formarien part de mi, i això em permet seguir aprenent i marcar-me nous reptes acompanyada de gent que ja forma part de mi.
Sóc mestra i no he tingut estudis de música oficials; però hi ha una cosa que comparteixo amb la resta del grup. Viure la música.
A l’escola intento que els petits visquin amb passió allò que ens passa el dia a dia. A l’escenari, junts, vivim i compartim la passió que sentim per allò que fem.
És bonic veure la complicitat que hi ha entre tot el grup. Com es coneixen, com entre tots desprenen la sintonia que hi ha darrere el folk. I el fet és que, un cop hi has estat dins, ja no hi ha marxa enrere.
Ara només em falta una cosa… buscar-me una camisa folk!
