Vaig néixer a Barcelona el juny de 1970, el meu acostament a la música va ser influenciada pel meu germà gran, amb qui vaig descobrir el pop-rock americà, el country i la música dels anys setanta; músics com JJ Cale, Bob Dylan, bandes com Eagles, Leonard Cohen o Johnny Cash, les vaig escoltar una vegada i una altra quan jo era un jove adolescent. Encara que la música sempre havia caminat amb mi, jo no vaig tenir la possibilitat econòmica de tenir una guitarra a les mans fins a l’edat adulta. Vaig començar a compondre cançons sense més pretensions musicals, tractant de trobar sensacions similars a les obtingudes escoltant els meus discos favorits. Vaig iniciar lectures sobre llibres d’harmonia musical perquè sempre m’han interessat els processos creatius.
Fins a l’any 2013 no decideixo passar les meves composicions de l’àmbit privat a l’àmbit públic encara que havia compost moltes petites peces instrumentals i les havia compartit amb altres músics sobretot del continent nord-americà, mai s’havien tocat en directe davant de públic.
Per què escric cançons?
Escriure cançons és una necessitat per a mi … Una situació donada, un comentari escoltat a la ràdio, una frase en una conversa…, hi ha innombrables ocasions quotidianes que fan que obligatòriament hagi de seure en un lloc tranquil amb una tassa de cafè, per poder escriure unes poques línies i posar aquella petita inspiració al baül de les properes cançons…
A vegades la música i lletres s’uneixen de la mà. Altres vegades, les paraules apareixen i desapareixen intermitentment, fins que m’atrapen i les escric en el paper. La música pot venir en forma de ritme, amb els acords i melodies, de vegades sembla caminar un sender i anar dibuixant notes musicals.
Cada dia de la meva vida somnio amb noves cançons, en cada somni una nova melodia queda ressonant al meu cap, per això l’enregistrament d’una cançó és com capturar un somni amb un atrapa papallones.
